Care review: Cures per a les trobades acadèmiques

Traduït de l’original en castellà per Meritxell Ramírez Ollé

Congressos, conferències, tallers, seminaris…les trobades presencials són un dels mecanismes més importants a l’hora de circular coneixement a l’acadèmia. Aquestes trobades estan caracteritzades per dos aspectes: el format de la trobada i l’avaluació d’experts (“peer review”). La Xarxa d’Estudis Socials de la Ciència i la Tecnologia (Xarxa CTS) ha intentat repensar i experimentar amb cada un d’aquests aspectes en les reunions que ha celebrat des de 2011. Pel què fa al format de les trobades, hem organitzat tallers on els doctorands sotmeten a discussió els seus projectes (en lloc dels seus resultats), cuines que obren el material empíric de les investigacions a discussió o representacions teatrals (“performances”) que doten d’una nova dramatúrgia als arguments.

L’altra innovació en les trobades de la Xarxa CTS és l’avaluació d’experts que filtra les comunicacions que tindran un espai i rebutja aquelles que considera inoportunes per la seva temàtica, inadequades per la seva argumentació o bé inacceptables per la seva qualitat. Hi ha diferències notables entre uns congressos i altres pel què fa a la flexibilitat dels criteris d’evaluació de comunicacions. Hi ha congressos què són més estrictes i n’hi ha d’altres que intenten acollir el major nombre de propostes, tot i que acceptar-les totes sempre sigui impossible. En qualsevol cas, l’avaluació d’experts és sempre entès com un mecanisme que funciona (teòricament) a través de criteris de “qualitat” i “excel·lència” (signifiquin el què signifiquin aquestes paraules). Establir mecanismes de filtrat és una forma de vetllar pel temps d’aquelles persones que assisteixen a la trobada i és un intent d’assegurar-los l’interès d’allò que escoltaran.

Què passaria si en lloc de pensar les trobades com espais que han de vetllar per la qualitat i l’excel·lència donéssim la volta a l’argument? Què passaria si penséssim que una trobada acadèmica és un lloc que també ha de proporcionar l’espai i la cura per a aquelles comunicacions més imperfectes? Podríem pensar que les trobades acadèmiques no haurien de ser únicament un lloc d’excel·lència sinó una mena d’hospital que s’ocupés de les investigacions més necessitades de cures.

Les trobades de la Xarxa han transformat el “peer review” en un “care review”, en una avaluació acurada, un “peer care” organitzat entorn a la cura dels parells semblants en lloc d’un mecanisme de revisió judiciària. Per tant, les trobades de la Xarxa CTS no realitzen un “peer review” sinó “care review” que és un “peer care”. L’imperatiu d’aquesta pràctica és acomodar tantes comunicacions com sigui possible i orientar aquelles que resultin més problemàtiques dins de la trobada. El grup encarregat d’aquest procés no només opera sota la lògica dicotòmica “acceptat”/”rebutjat” sinó que envia comentaris amb la intenció d’ajudar (en la mesura del què sigui possible) a contextualitzar aquelles propostes que resultin més problemàtiques, proporcionar indicis per acomodar-les dins de la trobada. Si bé és cert que el care review és possible perquè el volum de comunicacions és manejable, el què pretenem amb aquesta transformació de l’avaluació d’experts és experimentar amb altres metodologies de trobada. Si no som capaços de generar noves condicions per a la circulació de coneixement dins l’acadèmia seguirem tancats en uns límits que anul·len la seva potència.

Imatge: Imatge de la pàgina 91 de “The butterfly hunters” (1868), de l’Internet Archive Book Images. Imatge en el domini públic.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s